Breu història del formatge, 1

Canvi d’hàbits al Neolític

Tot i que no hi ha una resposta exacta a com i quan va sorgir el formatge, sembla que hi ha unanimitat a afirmar que va ser durant el Neolític, etapa en què l’home deixa de ser nòmada per tornar-se sedentari, quan comença a practicar la ramaderia i, per tant, també el pasturatge i la utilització de la llet com a aliment.

La llet es qualla

Després d’aquest fet, i probablement de forma natural i fortuïta, l’home va fent petits “descobriments” que el porten a poder elaborar el formatge ell mateix. Així, observa que la llet, després d’un cert temps d’haver estat munyida, i a causa d’un procés natural d’acidificació, es qualla. Alhora, també s’adona de la influència de la temperatura en aquest procés, perquè a l’estiu la llet es qualla més de pressa que a l’hivern.

El primer formatge

Al començament, una vegada quallada la llet, es retirava el líquid (sèrum), amb la qual cosa s’aconseguia que la quallada fos més sòlida. Amb el temps, l’home aconsegueix accelerar aquest procés posant la llet quallada en cistelles de vímet o altres recipients de fusta o fang proveïts de forats, a manera de colador, perquè el sèrum s’escorri. D’aquesta manera, i per primera vegada, s’aconsegueix una pasta tova i consistent: el primer formatge de la història, de llet agra, que fins i tot avui dia es continua elaborant segons el mateix principi i que es coneix amb el nom de mató.

Terracota descoberta al jaciment neolític de Chalain (Jura, França) datada cap a l’any 2400 abans de Crist. Es tracta d’un colador probablement utilitzat per a l’elaboració de formatge.
© Cliché Pierre Guenat, Musée d’Archéologie du Jura, Lons-le-Saunier, France.
Imatge de l’encapçalament:
Elaboració de formatge. Il·lustració extreta de Tacuinum Sanitatis, manual medieval sobre el benestar escrit per Ibn Butlan. s. XIV.
Wikimedia Commons