Breu història del formatge, 2
Descobriment dels enzims
No és fins al descobriment de l’efecte coagulant de l’enzim digestiu (quall) que es troba a l’interior de l’estómac dels bens, quan l’home pot controlar la quallada de la llet i, per tant, l’elaboració del formatge.
Part de la cultura
A partir d’aquí, el formatge esdevé un aliment imprescindible en la dieta de les generacions i cultures futures. Així, ja en trobem referències en un fris del temple de la deessa Ninhursag a Mesopotàmia, al Llibre de Job de l’Antic Testament, en textos literaris de l’època grecoromana (com L’Odissea), a l’Edat Mitjana (època en què els monestirs van tenir tanta transcendència en l’elaboració del formatge que alguns d’ells porten noms íntimament lligats al món monacal) i així fins als nostres dies.
Fris del temple de la deessa Ninhursag a Mesopotàmia.
Per acabar aquesta breu història del formatge, res millor que la definició que en va fer Ramón Gómez de la Serna a les seves Greguerías: “El formatge és l’eternitat de la llet”.
Treballadors de la Cooperativa Cadí, als anys 50 del s. XX.
© Cooperativa del Cadí – Institut Ramon Muntaner i Fundació del Món Rural, Projecte “El món agrari a les terres de parla catalana”, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.