
Glossari bàsic
Per saber de què es parla
afinador: persona que es fa càrrec de la cura dels formatges fins que aquests aconsegueixen el grau de curació òptim.
afinat: (cast: afinado) etapa en què es produeixen una sèrie de reaccions i canvis físico-químics en el formatge que determinarà el seu aroma, gust, textura, aparença i consistència.
anàlisi sensorial: examen de les característiques organolèptiques del formatge mitjançant els sentits.
Autopremsatge: És el premsatge més lleuger que es pot aplicar a la massa del formatge. La pressió aplicada és pel propi pes del formatge que és suportat per la part inferior d’aquest. Per aquest motiu ha de voltejar-se periòdicament.
Bacillus linens: bacteri que s’utilitza per a crear la pell taronja i enganxosa dels formatges de pell rentada.
CAMBRA DE MADURACIÓ: Lloc on es col·loquen els formatges perquè madurin. Haurà de tenir una temperatura i humitat relativa determinada per a cada tipus de formatge.
carotè: colorant natural de color ataronjat que s’extreu de plantes. En el fetge es converteix en vitamina A.
caseïna: proteïna de la llet, la més important per a l’elaboració del formatge.
cendré: (de cendre, cendra en francès) significa «cobert de cendra». Aquest terme s’utilitza sobretot per a formatges de cabra recoberts de carbó vegetal en pols.
CINCHO O PLEITA: Tira trenada d’espart per a modelar el formatge.
coagulació: procés pel qual es transforma la llet passant d’un estat líquid a un estat sòlid o semisòlid.
coagulació enzimàtica: aquesta forma de fermentació es produeix quan s’afegeix quall a la llet. El quall desestabilitza la caseïna, la qual cosa dóna lloc al coàgul que engloba el sèrum i els grànuls grassos.
coagulació làctica o àcida: és la forma de fermentació més antiga ja que es porta a terme de forma natural per mitjà dels bacteris lactis que viuen a la llet i que actuen sobre la lactosa per degradar-la a àcid làctic.
COMPACTAT: Pressió que s’aplica a la massa del formatge col·locada en el motlle.
CUBA DE QUALLAR: Recipient en el qual s’aboca la llet per a la seva coagulació.
emmotllament: (cast: moldeo) consisteix a omplir els motlles amb els grans de quallada. Aquests motlles actualment són d’acer inoxidable o de plàstic alimentari.
EXPREMIJO O ENTREMISO: Mesa llarga, de tauler amb ranures, voltat de llistons i una mica inclinada, perquè, en fer el formatge, escorri el sèrum i surti per una avertura feta en la part més baixa.
extracte sec: tots els components del formatge, excepte l’aigua.
fermentació: procés que es dona durant la curació pel que el greix, les proteïnes i els carbohidrats es descomponen mitjançant canvis bioquímics amb l’ajuda de la temperatura, la humitat, els bacteris i els enzims. Tot això afecta la textura, el gust i l’aroma del formatge curat.
FERMENTOS D’AFINAT: Microorganismes seleccionats composts per per bacteris, floridures i llevats que modifiquen la massa del formatge i li confereixen la seva aroma i sabor característics.
FERMENTOS LÀCTICS: Micoorganismos seleccionats compostos per bacteris làctics que acidifiquen la llet en consumir el seu sucre (lactosa) i produir àcid làctic.
floridura: microorganisme que creix a la superfície o a l’interior dels formatges. Pertany als gèneres Aspergillus, Mucor i Penicillium.
formatge de taula: terme utilitzat a Itàlia per a descriure un formatge dur que es podia utilitzar per a menjar o d’aperitiu, així com per a cuinar. Antigament, es deixava en la taula.
formatge processat: formatge que s’escalfa juntament amb un emulsionant, oli i aigua. Quan està calent, es modela i es segella immediatament en el seu embolcall final.
FRIABLE: Que s’esmicola fàcilment.
GRANS DE QUALLADA: Fragments que es formen després de tallar la quallada en coagular-se la llet.
glòbuls: forma que adopta el greix a la llet. La seva grandària variarà segons la raça de l’animal.
glucòlisi: degradació de la lactosa en àcid làctic.
lactasa: enzim produït per l’intestí prim que permet la digestió de la lactosa i talla l’enllaç entre els seus dos components, la glucosa i la galactosa.
lactosa: sucre present a la llet, constituït per glucosa i galactosa.
LACTOSUERO: Líquid residual de l’elaboració del formatge, que conté aigua, lactosa, proteïnes i sals.
lipòlisi: procés responsable de la formació d’aromes característiques en el formatge, com a conseqüència de la degradació de la part grassa.
LIRA: Instrument que serveix per a trossejar la llet coagulada per a accelerar la sortida del lactosuero del coàgul format.
maduració: és la fase en la qual els formatges són mantinguts en càmeres o coves de maduració on es controla la temperatura, la humitat i la ventilació. Per aconseguir que la maduració sigui uniforme es realitza el procés del volteig dels formatges, que pot ser mecànic o manual.
maridatge: relació harmònica entre el formatge i la beguda que l’acompanya. Per tal que aquesta relació sigui harmònica, cal que la beguda complementi el gust i l’aroma del formatge i que no oculti les seves sensacions gustatives.
microfiltrar: separar la nata, que se sotmet a un procés de pasteurització, de la llet. Una vegada descremada és sotmesa a un procés de filtratge a través de membranes microporoses que atrapen els bacteris. Un cop acabat el procés, es torna a barrejar la llet amb la nata.
MICROORGANISMES: Éssers vius unicel·lulars de grandària microscòpica que poden trobar-se en la llet produint la degradació dels seus component majoritaris (lactosa, greix i proteïnes), produint fermataciones, lipòlisis i proteólisis. Si aquests microorganismes són patògens, poden produir malalties en ser ingerits.
motlle: contenidor, de fons no desmuntable, en el qual s’aboca la quallada fresca després del salat. Normalment està obert per dalt, té el fons i les parets perforades i està fabricat en acer inoxidable o plàstic alimentari.
MORGA O REMELO: Prima capa viscosa sobre l’escorça d’alguns formatges que es maduren en ambients molt humits i que està constituda fonamentalment per microorganismes, que contribueixen a donar al formatge el seu sabor i aroma característics.
pasta: (pâte en francès) terme utilitzat per a denominar l’interior dels formatges.
pasteuritzar: escalfar la llet entre 70 i 72 ºC durant 30 segons.
pell rentada: pell dels formatges als que se’ls renta regularment la pell durant un període de temps amb una solució salina, com la salmorra sovint barrejada amb espècies o begudes alcohòliques, per crear una pell taronja i enganxosa.
Penicillium candidum: floridura blanca amb aroma i sabor de fongs que creix en els formatges tendres blancs, com el Camembert i el Brie.
PH: Acidesa de la llet o del sèrum en un moment determinat.
Prepremsatge: pràctica de premsatge quan encara estan els grans de quallada en la cuba i submergits en el lactosuero.
punçament: inserció d’agulles en un formatge per facilitar la implantació i el desenvolupament de floridura blava.
premsatge: (cast: prensado) consisteix a donar forma final al formatge, evacuar el sèrum i l’aire atrapat entre els grans del quall i afavorir la seva unió. La pressió i la durada del premsatge dependran del tipus de formatge que es processarà. Actualment, aquest procés es realitza mecànicament.
proteòlisi: propensió d’alguns formatges al fet que la seva pasta es torni líquida amb la maduració.
quall: (cast: cuajo) substància procedent de l’estómac de remugants lactants que s’utilitza per afavorir la quallada de la llet. També hi ha el quall vegetal, procedent del card o del suc de figuera, i el quall microbià.
QUALLADA: Coàgul obtingut en coagular la llet.
quallar: (cast: cuajar) provocar la coagulació de la llet mitjançant quall, acidificació o els dos procediments.
ranci: utilitzat com a terme general per a designar sabors desagradables del greix.
salat: (cast: salado) afegir sal al procés té per objectiu regular l’activitat microbiana evitant el creixement de microorganismes no desitjats, contribuir a la separació del sèrum de la quallada, formar la pell i potenciar el sabor. Aquest procés es pot realitzar mitjançant immersió en salmorra o en sec recobrint el formatge amb sal.
salmorra: solució salina que s’utilitza per segellar la superfície d’alguns formatges i així evitar la proliferació d’alguns floridures.
separació del sèrum: (cast: desuerado) el procés pel qual s’elimina el sèrum de llet de la quallada.
sèrum o xerigot: (cast: suero) part líquida de la llet que se separa del grànul després de la coagulació.
SINÉRESIS: Sortida espontània del lactosuero de l’entramat de proteïnes que es formen en coagular-se la llet.
tastar: (cast: catar) operació mitjançant la qual percebem, analitzem i jutgem les característiques organolèptiques i tàctils del formatge.
termitzar: escalfar la llet entre 55 i 68 ºC durant 16 segons.
tina: contenidor en el qual es guarda la llet per a la producció de formatge.
ULLS FERMENTATIUS O BIOLÒGICS: Orificis que es formen en la pasta del formatgea la pasta durant el procés de fermentació a conseqüència de la producció de gas per determinats bacteris i llevats.
ULLS MECÀNICS O GRANULARS: Orificis que es formen en la pasta del formatge, per causes diverses, i que té com a conseqüència la impossibilitat d’unió de la massa del formatge.
vetejat: terme que fa referència a les vetes o línies de floridura blava que es troba en els formatges blaus. Els italians utilitzen el terme erborinato.
voltejar: terme que defineix el procés de girar regularment un formatge durant el procés de maduració per garantir que la humitat i la floridura es distribueixen uniformement.
xerigot: vegeu sèrum.